DEPARTAMENT
|
 |
|
DEPARTAMENT
|
|
PREGUNTES FREQÜENTS
Tornar
a l'inici
Què es veu durant
un trànsit?
Durant un trànsit
veurem el disc del planeta projectat contra la superfície brillant
del Sol. El planeta apareixerà com un petit disc de color negre
(degut al contrast entre l'hemisferi nocturn del planeta i la superfície
del Sol) que es va desplaçant sobre el Sol. La mida aparent de Mercuri
durant el trànsit del 7 de maig de 2003 és 160 vegades inferior
a la mida del Sol, mentre que Venus el 8 de Juny de 2004 mostrarà
un disc aparent unes 30 vegades més petit que el Sol.
Tornar
a l'inici
Com podem observar un trànsit? MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT. Mirar el Sol directament sense protecció o a través d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls.
Donada la petita mida aparent de Mercuri, és impossible poder-lo observar durant el trànsit a menys que utilitzem algun instrument òptic. La manera més segura de fer-ho és projectant l'imatge del Sol a través d'un telescopi sobre una pantalla blanca (veieu figura). Aquesta forma d'observar el trànsit ofereix a més l'avantatge de permetre l'observació simultània a un grup de persones.
El cas de Venus és lleugerament més
favorable, ja que en ser més gran podria arribar a ser visible a
simple vista (SEMPRE UTILITZANT EL CORRESPONENT FILTRE SOLAR). En qualsevol
cas, el sistema de projecció ens oferirà una millor visió.
Tornar
a l'inici
Cada quant es produeix un
trànsit de Mercuri? Si l'òrbita
de Mercuri no estigués inclinada respecte de l'òrbita de
la Terra, Mercuri transitaria pel davant del Sol una vegada cada 116 dies
(el temps que triga en repetir-se la mateixa posició relativa Sol-Mercuri
vist des de la Terra o periode sinòdic). Però la inclinació
de l'òrbita (7 graus) provoca que la major part de les vegades Mercuri
passi "per sobre" o "per sota" del disc solar, sense que es produeixi el
trànsit. Tot plegat fa que en promig tan sols hi hagi 13 trànsits
per segle, separats per intervals que van dels 3.5 als 13 anys.
Actualment només es poden produir els mesos de maig i novembre.
Tornar
a l'inici
I de Venus?
A l'igual que en el cas de Mercuri, l'òrbita de Venus també
es troba inclinada respecte a la de la Terra (en aquest cas 3.4 graus).
Si no fos així hi hauria un trànsit de Venus cada 584 dies
(el seu periode sinòdic). En realitat els trànsits
de Venus són uns fenòmens extraordinàriament inusuals,
ja que en promig n'hi ha dos cada poc més d'un segle. Aquests dos
trànsits estan separats 8 anys i l'interval entre parelles de trànsits
va alternant-se entre els 105.5 i els 121.5 anys. En algunes ocasions,
com va succeir l'any 1388, un dels trànsits de la parella pot no
esdevenir.
Tornar
a l'inici
Quan va ser el darrer trànsit? El darrer trànsit de Mercuri va ser el 15 de novembre de 1999. Aquest trànsit, però, no va ser visible des de cap punt d'Espanya en cap de les seves fases. El darrer trànsit visible des d'Espanya es va produir el matí del 10 de novembre de 1973.
Pel cas de Venus la darrera parella de trànsits
es va produir als anys 1874 i 1882. Tan sols el segon va ser parcialment
visible des d'Espanya.
Tornar
a l'inici
Quan es produiran els propers trànsits? Deixant de banda el trànsit del 7 de maig de 2003, els propers trànsits de Mercuri seran el 8 de novembre de 2006 (invisible des d'Espanya) i el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).
La propera parella de trànsits de Venus
es produiran el 8 de juny de 2004 i el 5 de juny de 2012. Tan sols el primer
serà visible des del nostre país. Després haurem "d'esperar"
fins els anys 2117 i 2125 per tenir una nova ocasió de veure Venus
transitant pel davant del Sol.
Tornar
a l'inici
Quina durada té el trànsit del 7 de maig? El trànsit de Mercuri del 7 de maig de 2003 té una durada aproximada de 5 hores i 20 minuts. En els casos més favorables la durada d'un trànsit de Mercuri pot arribar a ser de fins a 8 hores. En promig els trànsits de novembre són més curts que els de maig, ja que els primers és produeixen quan Mercuri és a prop del periheli (distància mínima al Sol) i, per la segona llei de Kepler, es mou més de pressa que a l'afeli (els anys en que es produeix un trànsit, Mercuri passa per l'afeli una mica abans del mes de maig).
La durada màxima d'un trànsit de Venus és també
d'una mica més de 8 hores.
Tornar
a l'inici
Com és Mercuri? Mercuri
és el planeta més proper al Sol. Es tracta possiblement del
planeta pitjor conegut (a excepció de Plutó) del Sistema
Solar. Tan sols ha estat visitat per una nau espaial, la Mariner 10
durant els any 1973 i 1974, que només va fotografiar un del seus
hemisferis. La imatge que ens va proporcionar la Mariner 10 és
la d'un planeta sense atmosfera i amb una superfície plena de cràters
d'impacte.
|
(extretes de Astronomía General Teórica y Práctica. D.Galadí-Enríquez y J. Gutiérrez Cabello) |
 |
||
| Massa | 0.055 Masses del Sol | ||
| Radi equatorial | 2439 km | ||
| Densitat promig | 5.43 g/cm3 | ||
| Període de rotació | 58.646 dies | ||
| Període orbital | 87.969 dies | ||
| Distància mitja al Sol | 0.3871 AU (57900000 km) | ||
| Excentricitat orbital | 0.206 | ||
| Inclinació orbital | 7.0 graus | ||
Tornar a l'inici
Qui va ser el primer en observar un trànsit? La primera observació d'un trànsit de Mercuri va ser l'any 1631 per part de l'astrònom francés Pierre Gassendi. Tot i que el telescopi, imprescindible per observar els trànsits, s'utilitzava des d'aproximadament l'any 1610, ningú va observar els trànsits dels anys 1615, 1618 i 1628, ja que ningú no en coneixia la seva existència. L'aparició d'unes noves taules amb les posicions dels planetes (les Taules Rudolfines de J. Kepler l'any 1627) va fer possible conèixer amb antelació el trànsit de 1631 i poder-lo observar.
El primer trànsit de Venus va ser observat
l'any 1639 per l'anglès J. Horrocks. Es dóna la circumstància
de que Kepler havia predit un trànsit de Venus per l'any 1631.
Tot i els esforços de Gassendi, el trànsit no va ser observat,
ja que es va produir quan era de nit a França (aquest fet era evidentment
desconegut per Gassendi, degut a la precisió limitada de les
taules de Kepler). Kepler, però, no va predir cap trànsit
per l'any 1639. Va ser el propi Horrocks qui l'octubre de 1639, comparant
les taules de Kepler amb les més antigues i inacurades de Lansberg,
es va adonar de que aquestes darreres predeien un possible trànsit
de Venus el novembre d'aquell mateix any. Horrocks va verificar aquest
fet amb els seus propis càlculs, però el fet de disposar
de tan poc temps va fer que la notícia no fos convenientment anunciada,
de manera que tan sols Horrocks, el seu germà Jonas i el seu amic
Crabtree la van conèixer amb prou antelació. Tant Horrocks
com Crabtree van observar el trànsit i van prendre algunes mesures,
mentre que sembla que el germà de Horrocks mai el va arribar
a observar.
Tornar
a l'inici
Quina importància
científica té un trànsit? Actualment
els trànsits de Mercuri són essencialment una curiositat. El mateix es
pot dir dels trànsits de Venus.
De les poques aportacions que avui dia poden fer els trànsits de Mercuri
a l'astronomia podem destacar l'estudi de la variació de la velocitat
de rotació de la Terra. Conegudes les circumstàncies
(es a dir, els temps de contacte i des d'on es va observar) d'un trànsit
que va succeir en el passat, es poden arribar a deduir petites variacions
en la durada del dia al llarg dels segles.
La situació, però, va ser molt diferent fins el segle XIX. Fins aleshores els trànsits de Venus, tal i com havia suggerit Edmond Halley l'any 1716, es van fer servir per intentar mesurar la Unitat Astronòmica, o el que és el mateix, la distància entre la Terra i el Sol. Nombroses expedicions científiques van ser organitzades per observar els trànsits de 1761, 1769, 1874 i 1882. Però malgrat tots els esforços, diverses limitacions observacionals, en especial el fenomen de la gota negra, van fer impossible una determinació prou acurada de la Unitat Astronòmica mitjançant el mètode del trànsits de Venus. A la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX nous mètodes van ser ideats per determinar la distància Terra-Sol, cap d'ells implicant el trànsit de Venus o Mercuri pel davant del Sol, perdent-se d'aquesta manera l'interés de la ciència per aquests fenòmens.
Actualment tan sols fenòmens derivats dels
trànsits, com és el ja esmentat de la gota negra, són
objecte d'estudi.
Tornar a l'inici
En que consisteix l'efecte
de la "gota negra"? Just després
del contacte intern entre els discos del Sol i el planeta (Mercuri o Venus)
succeeix quelcom d'extrany. En comptes de separar-se clarament del limb
solar, el disc del planeta sembla quedar-se enganxat durant alguns segons
a l'extrem del disc solar i es deforma per adoptar l'aparença d'una
gota
negra. Aquest fenomen es torna a repetir just abans del darrer contacte
intern.
L'efecte de la gota negra impedeix cronometrar amb precisió els instants de contacte entre el disc del planeta i el del Sol, i va ser la causa principal per la qual van fracassar els intents de determinar la distància Terra-Sol seguint el mètode de Halley.
La principal responsable d'aquest fenomen és la turbulència de l'atmosfera de la Terra, si bé també és important el fet de que el disc del Sol sigui lleugerament més fosc en el seu extrem que en el centre (el que es coneix com enfosquiment del limb).
Podem simular aquest efecte tot ajuntant els nostres
dits a poc a poc i observant la seva ombra. Poc abans que s'arribin
a tocar apareix una ombra en forma de menisc que sembla unir-los, de forma similar
al que succeeix entre el limb del Sol i el del planeta.
 |
 |
 |
Si voleu una explicació més completa de l'efecte de la
gota negra consulteu http://nicmosis.as.arizona.edu:8000/POSTERS/TOM1999.jpg
(en anglès, molt tècnic).
Tornar a l'inici
Tornar a la plana principal
