Numeració dels anys i inici de segles i mil.lenis

La cultura occidental hereda la cultura romana que a la vegada va adoptar la cultura grega que tenia també força arrels babilòniques, síries, etc. Quan l'Imperi Romà era un gran imperi a l'època de Juli César, aquest va encarregar a l'astrònom Sosigenes d'Alexandria d'unificar la multitud de calendaris que regien en cada una de les províncies romanes. Els diversos calendaris eren una successió de mesos de 28-31 dies i pràcticament tots tenien durades de 12 mesos. L'objectiu d'en Juli César era d'establir un calendari "universal" que fes coincidir l'inici de les estacions cada any a la mateixa data, o dit d'una altra manera que l'any civil i l'any astronòmic (el temps que la Terra inverteix en donar un tomb al voltant del Sol i que és de 365.24219877 dies) tinguessin la mateixa durada. Amb el calendari romà (o julià) va néixer l'any de 365.25 dies (tres anys de 365 dies seguits d'un any de 366 dies, l'any de traspàs). Això ocorria cap a l'any 46 a.C.

La numeració dels anys era una numeració correlativa des de la fundació de Roma. Era simplement la mateixa fórmula que en el cas de la majoria de regnes/imperis de la resta del món, on la numeració dels anys anava lligada al mandat dels reis, califes, faraons, etc.: el primer any del faraó Ramsés II, per exemple.

Ara bé, amb el temps l'església cristiana va anar guanyat poder religiós i polític, arrelant fort a la població. L'església va preferir numerar els anys a partir d'una data lligada a un fet religiós més que a la fundació de Roma. La data més significativa era sens dubte la del naixement de Jesús. Dionosi el Jove, religiós i escriptor eclesiàstic d'Armènia, va fer algunes recerces per establir la data d'aquest naixement i la va situar a l'any 754 de la fundació de Roma. Aquest any 754 de la fundació de Roma va passar a dir-se l'any 1 de l'era cristiana o, d'una altra manera, l'any 1 d.C. Això passava cap a l'any 1300 de la fundació de Roma que va passar a ser la segona meitat del segle VI d.C. Els anys van quedar dividits doncs en dos grups: els anys abans de Crist i els anys després de Crist. En ambdós casos els anys es numeren correlativament començant amb el número 1. No hi ha cap any zero. L'any 1 a.C. va seguit de l'1 d.C. Aproximadament al cap d'un segle, el benedictí anglès Beda (el Venerable) va anunciar que en realitat Jesús havia nascut dos anys abans. Més tard, l'astrònom Johannes Kepler, cap al segle XVII d.C., va aclarir que molt probablement l'error d'en Dionisi era d'uns quatre anys. D'altres historiadors moderns creuen que va ser més aviat d'uns cinc anys. O sigui, que molt probablement, Jesús va néixer el 4 o 5 a.C. Sigui quina sigui la data real del naixement de Jesús, la numeració dels anys que preval fins als nostres dies és la basada en els càlculs d'en Dionisi.

Establert el sistema de numeració, ja és fàcil veure que si el primer any de l'era cristiana va ser l'any 1, el centè any va ser l'any 100, el mil.lè va ser l'any 1000, i així successivament. Cent anys complets van transcórrer en acabar l'any 100, és a dir al 31 de desembre de l'any 100. De la mateixa manera, acabarem els primers 2000 anys de l'era cristiana a la fi de l'any 2000 (el 31 desembre del 2000), i començarem el proper segle i el proper mil.leni just l'1 de gener del 2001.

Altrament seria, si el primer any de la nostra era s'hagués numerat amb el zero. Si el primer any hagués estat el 0, llavors el desè any hagués estat el 9, i successivament, entraríem al segle XXI i al tercer mil.leni l'1 de gener del 2000. Però, el número zero no existia en la numeració romana, el sistema de numeració que es feia servir quan vivia en Dionisi el Jove. El zero va ser un invent dels matemàtics de l'Índia i van ser els àrabs qui el van fer arribar a Occident, molt després de la caiguda de l'Imperi Romà. No només el zero, sinó tots els números tal com els fem servir actualment.

D'altra banda, començar a numerar els anys amb l'1 i no el 0 és com tot allò que fem contínuament a la vida quotidiana. Comptem una, dues, tres, ... taronges (no comencem comptant amb el zero). El dia que neixem és el primer dia del nostre primer any. Quan cel.lebrem el 1er. aniversari, cel.lebrem que hem acabat el primer any de vida, i quan cel.lebrem el 50è aniversari, cel.lebrem que hem viscut 50 anys sencers. Llavors és el primer dia del 51è any de la nostra vida. És el mateix que passa amb els segles i els mil.lenis. Al 31 de desembre del 2000 acabarem els 2000 primers anys de l'era cristiana i l'1 de gener del 2001 començarem l'any 2001, el segle XXI i el tercer mil.leni.

Carme Jordi (12 de maig del 1999)