La cultura occidental hereda la cultura romana que a la vegada va adoptar la cultura grega que tenia també força arrels babilòniques, síries, etc. Quan l'Imperi Romà era un gran imperi a l'època de Juli César, aquest va encarregar a l'astrònom Sosigenes d'Alexandria d'unificar la multitud de calendaris que regien en cada una de les províncies romanes. Els diversos calendaris eren una successió de mesos de 28-31 dies i pràcticament tots tenien durades de 12 mesos. L'objectiu d'en Juli César era d'establir un calendari "universal" que fes coincidir l'inici de les estacions cada any a la mateixa data, o dit d'una altra manera que l'any civil i l'any astronòmic (el temps que la Terra inverteix en donar un tomb al voltant del Sol i que és de 365.24219877 dies) coincidissin. Amb el calendari romà (o julià) va néixer l'any de 365.25 dies (tres anys de 365 dies seguits d'un any de 366 dies, l'any de traspàs). Això ocorria cap a l'any 46 a.C.
Aquesta durada de l'any civil va prevaldre fins al segle XVI. Durant tot aquest temps l'església cristiana havia anat guanyat poder religiós i polític. Quan es va cel.lebrar el I Concili de Nicea, l'any 325 d.C. la primavera començava el 21 de març, i en aquest Concili es va acordar que hauria de començar sempre en aquesta data. El papa Gregori XIII, seguint la recomenació d'aquest I Concili va promoure la revisió del calendari. Era cap a l'any 1582 quan en Luigi Lilio va fer la seva proposta al papa. Havien transcorregut 1257 anys (1582-325) i l'inici de la primavera s'havia avançat fins l'11 de març (365.25-365.24219877)*1257 anys = 9.8 dies. Es va decidir d'eliminar del calendari aquests 10 dies, i així després del 4 d'octubre del 1582 el següent dia va ser el 15 d'octubre (senzillament del 5 al 14 d'octubre de 1582 no existeixen). No n'hi havia prou, però, en la supressió d'uns quants dies del calendari: al cap d'un temps tornaria a existir una diferència. Calia anar eliminant dies del calendari periòdicament. En la reforma gregoriana, alguns anys de traspàs deixen de ser-ho. En concret, els anys final de segle (els que acaben amb 00) no tots són anys de traspàs, només ho són aquells que les seves dues primeres xifres són divisibles per 4. Llavors, el 1600 va tenir 366 dies i també els tindrà l'any 2000, però tant el 1700, com el 1800, com el 1900, en van tenir només 365, igual com serà l'any 2100. L'any civil actual (el gregorià) s'assembla més a l'any astronòmic que no pas l'any civil romà (o julià). Tanmateix, encara existeix una petita diferència que ens farà avançar un dia en 3000 anys.