Ja s'ha instal·lat "l'ull" de Gaia, una càmera de mil milions de píxels per a estudiar la Via Làctia.

La missió Gaia, de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha fet un pas endavant amb la col·locació de la càmera digital més gran que s'hagi construït mai per a una missió espacial. L'«ull» del satèl·lit Gaia està format per 106 detectors CCD (dispositius acoblats per càrrega) d'alta sensibilitat que constitueixen una matriu de mil milions de píxels.

Entre els prop de 400 científics europeus que col·laboren en la missió Gaia, dissenyada per cartografiar la Via Làctia, hi ha 30 investigadors i tècnics del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB.

L'ull humà és capaç de veure a simple vista diversos milers d'estrelles en una nit clara. El satèl·lit Gaia serà capaç d'estudiar mil milions d'estrelles de la Via Làctia i de les galàxies veïnes, al llarg dels cinc anys que durarà la seva missió. D'aquesta manera, es crearà un catàleg d'estrelles sense precedents, amb especificació de la brillantor, de les característiques espectrals i de la posició i el desplaçament tridimensional de cada objecte observat.

Per estudiar les estrelles més llunyanes, amb una lluentor un milió de vegades menor que el que l'ull humà és capaç de detectar, Gaia disposa d'un detector format per 106 sensors CCD, una versió avançada dels que podem trobar a les càmeres digitals convencionals, que han estat desenvolupats específicament per a aquesta missió per la companyia e2v Technologies, de Chelmsford (Regne Unit). Cada un d'ells és una mica més petit que una targeta de crèdit (4,7 x 6 cm) i més fi que un cabell humà. Així, el pla focal de Gaia —on es recull la llum captada pels telescopis— està format per un mosaic de CCD de 0,5 x 1 m, que acaba de ser assemblat a les instal·lacions del contractista principal de la missió, Astrium France, a Tolosa. El mosaic complet té set files de CCD, que, per augmentar la sensibilitat dels sensors, es mantindrà a la temperatura de -110 °C.

Gaia operarà a un milió de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol, en l'anomenat punt de Lagrange, on les forces gravitatòries Terra-Sol s'equilibren i creen un punt estable a l'espai. A mesura que els telescopis de Gaia facin un escombratge del cel, la llum de cada estrella arribarà fins al pla focal i se'n podrà cartografiar la posició i el desplaçament en tres dimensions, el color i la intensitat, així com l'espectre d'emissió.

El llançament del satèl·lit Gaia està previst per a l'any 2013. Aquesta missió permetrà obtenir un mapa tridimensional de l'1 % de les estrelles de la nostra galàxia, la qual cosa ajudarà a revelar la composició, la formació i l'evolució de la Via Làctia. Gaia també estudiarà un gran nombre d'altres cossos celestes, des de petits objectes del nostre Sistema Solar fins a llunyans quàsars i galàxies, a prop dels límits de l'Univers observable.

El catàleg espacial Gaia

La missió Gaia de l'ESA generarà prop d'un petabyte d'informació, és a dir, 
un milió de gigues, que caldrà processar i analitzar per obtenir-ne resultats.
Per això, s'ha constituït el Consorci d'Anàlisi i Processament de Dades (DPAC). Aquest consorci s'encarregarà de processar les dades del satèl·lit durant la missió, i un cop acabada, continuarà la seva tasca durant tres anys més per transformar la informació en dades astrofísiques que es publicaran en diversos catàlegs.

Concretament, un equip dirigit per Jordi Torra, professor del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, s'encarregarà de processar i gestionar les primeres dades científiques del satèl·lit. Per la seva banda, la professora Carme Jordi, també de la UB, dirigeix ​​el grup involucrat en el tractament de les dades fotomètriques, mentre que el responsable del mòdul de simulacions de la missió és el professor del mateix departament Xavier Luri. Amb el simulador de la missió es prova la validesa de les solucions científiques proposades i es valoren les aproximacions tècniques que han fet les indústries que construeixen el satèl·lit. El simulador fa un ús intensiu del superordinador MareNostrum. En paral·lel al tractament de dades, i seguint les línies tradicionals de recerca del grup, la professora Francesca Figueras dirigeix ​​la preparació de l'explotació científica de les dades per comprendre la Via Làctia.

Imatges de l'Agència Espacial Europea.

Data: 

Sábado, 19 Marzo, 2011