Estudi de la capa límit atmosfèrica en règim estable: de l'observació a la modelització

Aquesta tesi té com a objectiu: contribuir a l'augment de la comprensió i el coneixement de la capa límit estable nocturna, des de l'observació i anàlisi de dades experimentals fins a la simulació unidimensional de processos específics en aquestes condicions.
Per portar a bon terme el treball, per una banda s'ha participat en diverses campanyes experimentals (VILEXP96, SABLES 98, CASES-99) i s'ha pogut accedir a la base de dades que es genera actualment de forma contínua en el Centro de … [+]Investigación de la Baja Atmósfera (CIBA) a Valladolid, permetent disposar d'un gran volum de dades a analitzar i interpretar.
Amb aquestes dades s'ha pogut caracteritzar la capa límit estable nocturna essent important el fet de poder-la dividir en tres règims d'estabilitat: feblement estable, transició i molt estable, i detectar la tendència de tots els paràmetres turbulents amb escalat local a seguir l'estratificació z-less a estabilitats fortes. S'ha pogut observar que en la zona del CIBA es generen màxims de vent a nivells baixos amb direcció sovint de l'est i freqüentment mostrant turbulència elevada en la seva part superior. La presència d'ones de gravetat i de Kelvin-Helmholtz, i l'arribada de corrents de densitat, característics de l'estratificació molt estable, s'ha pogut detectar a partir de l'observació dels descriptors estadístics i de l'anàlisi espectral.
Per altra banda, s'han utilitzat dos models numèrics de columna (STABLE i ATHENE) per simular la capa límit estable nocturna, al mateix temps que des de la plataforma GABLS hem portat a terme la primera intercomparació de resultats de la simulació d'un cas d'estratificació estable.
Com a conclusió cal dir que l'estudi d'intercomparació GABLS ha permès explorar l'eficiència de mescla de 18 esquemes de turbulència. Una de les conclusions és que en general, els models operatius pronostiquen més barreja que els de recerca, i en més proporció els de 1r ordre que els d'ordre 1.5, amb conseqüències importants com la sobreestimació dels fluxos superficials, la pèrdua de desenvolupament d'un sostre en la inversió o la no generació d'un màxim de vent.
Tant el model STABLE com el model ATHENE han estat capaços de generar les característiques més importants de la capa límit estable. És d'especial importància el poder simular el màxim de vent generat sobre el CIBA mostrant l'existència de turbulència en la seva part superior, que sembla comparar molt bé amb les observacions.

Autor/Doctorant: 

Conangla Triviño, Laura

Directors/Tutors: 

Maria Rosa Soler Duffour i Joan Cuxart Rodamilans

Fitxer Tesis: 

Dia: 

Wednesday, 6 July, 2005

Lloc: 

SALA DE GRAUS DE FÍSICA

Tribunal: 

Dr. Jerónimo Lorente Castelló. Catedràtic d’Universitat. Universitat de Barcelona. (President). Angel Redaño Xipell. Professor Titular d’Universitat. Universitat de Barcelona. (Secretari). Carlos Yagüe Anguís. Professor Titular d’ Universitat. Universidad Complutense de Madrid.(Vocal).

Hora: 

12:00