Un estudi que han dut a terme investigadors de la UB i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les més destacables de les últimes dècades a Catalunya, tant per l’extensió com per la intensitat i els efectes que va tenir. Una de les conclusions principals del treball és la constatació que, a diferència del que passa en les tempestes estivals, la distribució de les descàrregues elèctriques núvol-terra no està necessàriament relacionada amb màxims de precipitació.
Imatge de radar meteorològic situat a Puig d’Arques (massís de les Gavarres, Baix Empordà) i de les descàrregues elèctriques atmosfèriques (marcades amb creus) durant la nevada del 8 de març de 2010 a les 13.54 h. La imatge mostra la intensitat dels ecos de la precipitació observats (reflectivitat radar) amb diversos nuclis convectius de precipitació intensa (més intensitat cap al vermell).
Tall transversal del camp de reflectivitat radar
L’episodi analitzat va tenir lloc el 8 de març del 2010 i va provocar el col·lapse de la xarxa viària, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb França. Durant la nevada hi va haver una activitat elèctrica poc habitual per l’època de l’any. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com atempesta de neu (thundersnow),és un fenomen de gran interès perquè, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, «està poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les diferències que presenta amb les tempestes típiques dels mesos càlids, en particular pel que fa a la distribució de càrrega elèctrica dins del núvol de tempesta».
En la major part de les tempestes, l’activitat elèctrica es concentra a les zones amb la màxima precipitació. Però en l’estudi, apunta Nicolau Pineda, investigador de l’SMC, «es determina que durant l’episodi es va produir un nombre important de llamps fora de les zones de màxima precipitació, que han estat associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades».
L’examen detallat de les observacions obtingudes amb radars meteorològics i de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques de l’SMC ha permès detectar llamps núvol-terra i descàrregues dins dels núvols. Prop d’un terç de les descàrregues núvol-terra detectades es concentren al voltant de torres de comunicació elevades, com ara la torre de Collserola, a Barcelona, ubicada a 447 m d’altura; la torre de Puig Neulós, a la frontera amb França i a una altura de 1.261 m, i la torre de Rocacorba, al Pla de l’Estany, a 991 m.
«Aquest efecte d’inducció es deu al fet que les tempestes hivernals tenen lloc a menor alçada i la distància és prou curta perquè interaccionin amb les torres de comunicació i afavoreixin la descàrrega elèctrica», conclou Pineda. Aquesta hipòtesi explicaria l’aparent desconnexió entre les zones de descàrrega elèctrica i les d’activitat convectiva, on es concentra el màxim de precipitació.
D’altra banda, durant la tempesta es van produir precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores, amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes. Tal com explica Bech, «la nevada va estar condicionada en gran mesura per la irrupció d’una massa freda en altura (–30 °C a uns 5.500 m) i pel ràpid desenvolupament d’una zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània».
