L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia.

Per celebrar el 20è aniversari, l’IEEC ha organitzat conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa” el cicle de conferències divulgatives Descobrint l’Univers. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), 20 anys fent recerca a l’espai, per tal d’apropar la recerca espacial que es fa des de Catalunya. Les xerrades tindran lloc el 16, el 22 i el 29 de novembre a les 19h a CosmoCaixa de Barcelona

Descobrint l’Univers. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), 20 anys fent recerca a l’espai

El 16 de novembre Ignasi Ribas, Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CISC) i director de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC) farà la xerrada Cercant la Terra 2.0.

 

Hi ha altres éssers vius a l’Univers? Quant trigarem a trobar altres planetes com el nostre? Com sabrem si estan habitats? Aquestes són preguntes que no deixen indiferent a ningú. El més engrescador és que la ciència està a un pas de poder-hi donar resposta. A data d’avui coneixem més de 2000 planetes que orbiten altres estrelles, i la Natura ens ha revelat una riquesa de sistemes planetaris que mai no hauríem imaginat. Això ha estat gràcies al desenvolupament de tècniques per aconseguir mesurar la velocitat, la brillantor i la posició de les estrelles amb una precisió exquisida. En aquesta xerrada es farà un repàs dels mètodes que ens permeten descobrir exoplanetes i es descriuran les darreres troballes més espectaculars. També es presentaran les noves missions espacials i projectes, amb especial èmfasi en l’instrument CARMENES, que han de permetre continuar amb aquesta gran revolució científica per arribar a descobrir planetes semblants a la nostra Terra, les Terres 2.0.

El 22 novembre, Francesca Figueras, investigadora i vice-directora de l’Institut de Ciències del Cosmos (IEEC-UB) i co-directora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) farà una xerrada sobre les primeres dades de la missió Gaia: La galàxia en un petabyte. Les primeres dades de la missió GAIA ens han permés obtenir el mapa en 3D més precís de la nostra galàxia. Des del seu llançament l’any 2013 els seus dos telescopis capten la llum de les estrelles i altres cossos celestes que troba a la seva òrbita amb una tecnologia tan precisa com si des de la Terra poguéssim observar una moneda d’un euro situada a la Lluna. Amb GAIA multiplicarem per deu mil el coneixement que fins ara tenim de la Via Làctia ja que el satèl·lit es mou de forma constant i canvia el seu angle respecte al Sol. Així, pot registrar no només les estrelles sinó també altres cossos com quàsars, planetes extrasolars o asteroides. Observarà tots els objectes celestes fins a una brillantor 400.000 cops menor que la que aprecia l’ull humà a simple vista. Cada objecte el veurà entre 75 i 100 vegades per poder-ne així crear una reconstrucció en 3D. Durant aquesta xerrada coneixerem les últimes dades recollides per GAIA després d’haver passat l’equador de la missió.

I per tancar el cicle, el 29 novembre, Carlos F. Sopuerta, Investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) parlarà sobre El descobriment de les ones gravitatòries i el començament d’una nova Astronomia. LIGO (Observatori d’Ones Gravitatòries d’Interferometria Làser) acaba d’inaugurar l’era de l’Astronomia d’Ones Gravitatòries observant  el primer sistema binari de forats negres.  A la mateix vegada, per un  costat, la missió espacial LISA Pathfinder d’ESA ha demostrat la  tecnologia pel futur detector espacial d’Ones Gravitatòries, la missió  L3 d’ESA, i per altre costat, radiotelescopis monitoritzant púlsars  estan molt a prop de detectar ones gravitatòries de molt baixes  freqüències.  Tots aquests esdeveniments fan que les ones gravitatòries  siguin un ingredient molt important per entendre millor l’Univers, sobre  tot els fenòmens més “foscos” com aquells que involucren forats negres.  En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones, com es poden  detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys.

 
 

Data: 

Divendres, 4 Novembre, 2016