Ones gravitacionals. Què han trobat?

Dia:     Dijous, 11 de febrer de 2016

Lloc:    Aula Enric Casassas. Facultat de Física, Universitat de Barcelona

Hora: 16:00   

L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB organitza un acte per seguir en directe els primers resultats sobre la detecció d’ones gravitacionals

Ara fa 100 anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitacionals. Aquest dijous científics del MIT, el Caltech i la Col·laboració Científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional de Ciència (EEUU), explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per detectar aquestes ones. Amb motiu d’aquesta presentació l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) ha organitzat un acte de caire divulgatiu i obert al públic, per seguir en directe la retransmissió que farà LIGO. L’acte tindrà lloc dijous 11 de febrer a les 16h a l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física (Diagonal, 647. Barcelona).

L’acte començarà a les 16 h amb una presentació a càrrec del físic teòric Roberto Emparan investigador ICREA a l’ICCUB. Posteriorment a les 16:30h es seguirà la retransmissió en directe de la roda de premsa des de Washington. Posteriorment a la UB, tindrà lloc una taula rodona en la que participaran els investigadors de l’ICCUB Roberto Emparan Miguel Zilhao, Domènec Espriu, Jordi Miralda i Josep Maria Paredes aquests dos últims també de l’IEEC.

La importància de les ones gravitacionals

Les ones gravitacionals van ser predites per Albert Einstein en la seva teoria de la Relativitat General i la seva detecció no només suposaria un pas crucial en la validació d'aquesta teoria: els successos que produeixen aquestes ones són els més violents de l'Univers, i per tant tenen a veure amb les condicions extremes que ocorren en les col·lisions de forats negres o al Big Bang. 

Les ones gravitacionals viatgen a la velocitat de la llum, i en el rang detectable per LIGO, la seva freqüència és del mateix ordre que tenen les ones sonores, entre uns pocs Hz i kHz - uns 300 Hz (la nota Mi natural) per una col·lisió típica de forats negres. En molts aspectes són més semblants a les ones sonores que a les electromagnètiques: produeixen desplaçaments mecànics de masses, però per a les ones que podem detectar en la Terra els desplaçaments són més petits que la mida d'un protó. Això és degut al fet que la força de la gravetat, en comparació amb altres forces com l'electromagnètica, és extremadament feble i necessita masses i velocitats molt grans per poder ser produïdes en quantitat suficient per a ser detectades. Per això només es produeixen en gran quantitat en successos extraordinàriament violents des del punt de vista cosmològic.

Tecnologia per a la detecció

La presentació coincideix amb la finalització del primer període de funcionament dels detectors LIGO, un sistema de dos detectors idèntics construïts amb precisió per detectar vibracions increïblement petites generades pel pas de les ones gravitacionals. Els detectors estan ubicats a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, a 3.000 km l'un de l'altre.
Els detectors són capaços de mesurar desplaçaments de l'ordre de 10-18 metres (una mil·lèsima del radi d'un protó). Per poder determinar que l'efecte es deu al pas d'una ona gravitacional (i no al de, per exemple, un camió proper) s'han de comparar deteccions produïdes gairebé simultàniament en els dos detectors, el que descarta efectes locals. A més de LIGO, hi ha detectors similars encara que més petits i en fases menys avançades, a Itàlia (VIRGO), Alemanya (Geo600) i Japó (TAMA300).

Més informació:
https://www.ligo.caltech.edu/news/ligo20160208

 

L’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) 
És un institut de recerca propi de la Universitat de Barcelona creat l’any 2006 dedicat a la recerca fonamental en el camp de la cosmologia, així com a les aplicacions tecnològiques de les ciències del cosmos en general. A més de deu investigadors ICREA, l’ICCUB, també agrupa bona part del professorat i els investigadors dels departaments d’Astronomia i Meteorologia, d’Estructura i Constituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d’altres facultats. L’ICCUB és també una de les unitats que formen parta de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). 
L'ICCUB, té un paper destacat en projectes internacionals com ara la missió espacial Gaia de l’Agència Espacial Europea, l’experiment LHCb del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), ubicat al CERN,  la col·laboració internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS-III) o  els projectes amb els telescopis de raigs gamma Magic i CTA.

 

Data: 

Dimecres, 10 Febrer, 2016